El 7 de maig passat, Tsawa Foundation va celebrar a Madrid la conferència “Intel·ligència Artificial i Humanisme”, una trobada que també va servir com a presentació pública a la ciutat d’aquesta fundació internacional.
La sessió va reunir dos especialistes de diferents àmbits vinculats al desenvolupament tecnològic i el pensament humanista: el Dr. Carles Noguera, investigador en lògiques per a la IA, i el Dr. Gustavo G. Diez, físic teòric i neurocientífic.
Moderat amb proximitat i sensibilitat per la periodista Concha Crespo, el diàleg va destacar pel seu to amè i divulgatiu, allunyat tant de l’alarmisme com de l’entusiasme ingenu. Al llarg de la conversa, es va tractar el profund canvi de paradigma a tots els nivells que suposa la irrupció de la IA generativa i la velocitat amb què aquestes eines estan transformant els àmbits quotidians, professionals i culturals.
Un dels eixos centrals de la trobada va ser la idea que la intel·ligència artificial pot ser tant font de riscos com d’oportunitats. Els ponents van coincidir a assenyalar l’enorme potencial d’aquestes tecnologies quan funcionen com a eines d’ampliació de les nostres capacitats: assistents que ens ajuden a treballar millor, processar informació més ràpidament o desenvolupar tasques complexes de manera més eficient. Tanmateix, també es va subratllar el perill que apareix quan deixem de col·laborar amb la tecnologia per començar a delegar del tot en ella decisions i responsabilitats que haurien de continuar essent humanes.
Durant el col·loqui es va reflexionar sobre com l’automatització pot afectar no només la feina o l’economia, sinó també les nostres capacitats cognitives i morals. Es va parlar de la importància de no perdre l’exercici del discerniment, l’atenció, la memòria o l’empatia, i de la necessitat de preservar espais en què les decisions continuïn essent guiades per criteris humans i no només per lògiques algorísmiques.
La conversa també va encarar qüestions socials i culturals especialment rellevants: el risc que les noves tecnologies ampliïn encara més les desigualtats econòmiques, la necessitat de construir mecanismes col·lectius de protecció i redistribució, o la relació emocional que moltes persones comencen a establir amb sistemes conversacionals capaços de simular escolta, comprensió i acompanyament de manera cada cop més sofisticada.
També hi va haver espai per debatre sobre alguns dels escenaris més especulatius associats a l’anomenada “singularitat” tecnològica i sobre els límits reals de les màquines actuals. Davant de certes narratives futuristes, es va defensar la importància de distingir entre els avenços efectius d’avui i les projeccions encara pròpies de la ciència-ficció.
El públic va participar activament amb preguntes i reflexions que van perllongar el debat més enllà de la taula inicial, en una atmosfera especialment càlida i participativa.
La Fundació Tsawa valora molt positivament aquest primer acte a Madrid i considera fonamental generar espais de pensament compartit sobre qüestions que ja estan influint de manera decisiva a la nostra societat. En un moment en què la tecnologia avança més de pressa que les converses col·lectives sobre les seves conseqüències, trobades com aquesta busquen precisament obrir temps i espai per pensar amb profunditat què significa posar la innovació veritablement al servei de les persones.
La nostra gratitud més sincera a tots els assistents i a totes les persones que van col·laborar en l’organització de l’acte i que amb el seu temps i energia van fer possible aquest esdeveniment tan valuós. Un reconeixement especial també a Casa de Vacas i a la seva directora, Lola Chamero, pel seu suport, generositat i interès.
