Actualment, la relació entre la investigació científica i el benestar humà està adquirint una importància sense precedents. D’una banda, les dades empíriques demostren que l’aplicació de principis científics no només pot impulsar el creixement personal, sinó també millorar la qualitat de vida de les comunitats. Aquest efecte s’observa en camps tan variats com la psicologia positiva (en particular, l’anomenada «psicologia de la tercera onada»), la neurociència cognitiva i la medicina preventiva, en què el mesurament objectiu de variables psicològiques i fisiològiques possibilita la creació d’intervencions a mesura que enforteixen la resiliència, afavoreixen l’autoregulació emocional i faciliten la consecució de metes significatives.
D’altra banda, però, el mateix desenvolupament científic comporta nombrosos aspectes problemàtics que podrien desembocar en autèntiques amenaces. La ràpida expansió de la biotecnologia i el sorgiment del transhumanisme plantegen preguntes fonamentals sobre els límits ètics de la intervenció tecnològica en la naturalesa humana. Les tècniques d’edició genètica, la teràpia cel·lular i els implants neuroelectrònics prometen corregir malalties hereditàries, ampliar capacitats cognitives i perllongar la longevitat. Tot i això, l’absència de marcs reguladors consensuats i la possible creació de desigualtats biològiques exigeixen una reflexió profunda sobre els valors que han de guiar aquestes innovacions. La literatura recent insisteix en la necessitat d’una “ètica tecnològica” que incorpori principis de justícia distributiva, autonomia informada i responsabilitat social.
En aquest context, la intel·ligència artificial (IA) emergent es presenta com una eina potencialment transformadora, sempre que el seu disseny estigui orientat envers la compassió i l’ús saludable de la tecnologia. Els sistemes d’IA compassiva busquen reconèixer i respondre a estats emocionals humans mitjançant algoritmes d’aprenentatge profund entrenats amb dades afectives, amb l’objectiu d’oferir suport psicològic, acompanyament en situacions de vulnerabilitat i mitigació de l’aïllament digital. Tot i això, ja des d’abans de l’explosió de la IA, la proliferació de dispositius connectats i de plataformes de consum continu ha generat un fenomen que alguns autors anomenen “demència digital”: un conjunt de símptomes que inclou dèficit d’atenció, dependència tecnològica i deteriorament d’habilitats socials. La literatura suggereix que l’adopció conscient d’hàbits digitals sans –com ara la pràctica de “detox” tecnològic, la limitació de notificacions i la promoció d’espais offline— pot contrarestar aquests efectes adversos i afavorir una relació equilibrada amb la tecnologia.
La Fundació TSAWA s’ha proposat de crear espais de reflexió multidisciplinaris que articulin ciència, ètica i tecnologia al voltant de tres eixos estratègics. Creiem que cadascun d’aquest eixos és una peça clau per construir una societat en què el progrés científic serveixi al benestar integral de les persones i la sostenibilitat de les nostres comunitats:
- Ciència com a motor de creixement personal i millora de la qualitat de vida: Volem difondre investigacions de psicologia positiva i neurociència que mostrin com la meditació, l’atenció plena i la pràctica deliberada remodelen circuits cerebrals, i promoure l’alfabetització científica mitjançant tallers, podcasts i recursos interactius.
- Ètica tecnològica per a la biotecnologia i el transhumanisme: Volem promoure el debat sobre els límits ètics del desenvolupament científic i la necessitat de codis ètics col·laboratius, que inclogui científics, bioeticistes, legisladors i la societat civil, organitzant fòrums públics per tal que la ciutadania participi en la discussió i pugui influir en la presa de decisions.
- IA compassiva i ús saludable per evitar la demència digital: Volem crear fòrums de debat sobre la possibilitat d’una IA que reconegui emocions i ofereixi suport psicològic, recordatoris d’autocura i suggeriments de desconnexió quan detecti esgotament digital, i promoure l’elaboració de guies d’“higiene tecnològica” basades en la limitació de notificacions, pauses actives i zones lliures de dispositius).